Feia dies que no feia cap entrada en aquest bloc, però avui, no m´he pogut estar de fer uns comentaris del que ve passant aquests últims dies.
Ara fa tot just una estona que la selecció francesa ha eliminat als vuitens de final a la selecció espanyola.
Això ha suposat un cop molt dur per a molta gent, a qui s´havia fet creure, que aquest era el mundial que s´havia de guanyar sense baixar de l´autocar.
Ja fa dies, que venim aguantant un bombardeig mediàtic caspós que fomenta un fanatisme, que
porta a molta gent a passar la barrera del ridícul més espantós.
Lamentable veure imatges de gent amb tricornis, vestits de torero, o amb la bandera pre-constitucional, per veure qui dona més la nota.
No enganyen a ningú, és la història de sempre. Espanya fa molts partits tant amistosos, com de classificació pels mundials/eurocopes, jugant amb equips de molt poca entitat.
Encara ara, la selecció espanyola, ha de guanyar una selecció gran.
A cada mundial o eurocopa, hem d aguantar comentaris que fan referència als partits guanyats, gols marcats, gols encaixats... que exageren molt el potencial de la selecció. Aquest potencial, s´ha de demostrar jugant contra una selecció gran.
Les seleccions potents, juguen entre elles per preparar els grans campionats per saber a on es troben i no juguen contra equips totalment devaluats només per engreixar l´estadística.
Fins al dia d´avui, hem escoltat moltes vegades que Luís Aragonés, no havia perdut mai com a entrenador de la selecció.
Aquesta eliminació serveix per esborrar d´una vegada les cançonetes patètiques que anaven sonant per tots els mitjans fins arribar a esgotar.
A partir d´ara, és quan comença el mundial de veritat, ja que només queden bones seleccions (les de sempre) que espero que donguin bons partits.
A veure si abans d´acabar el mundial puc fer una altra entrada comentant els resultats.
Fins llavors, porteu-vos bé.
