21 de novembre 2005

Coldplay

Gran concert el que van donar Coldplay el passat diumenge 20 al Palau Sant Jordi.
Amb molta expectació i totes les entrades venudes de fa temps, els Coldplay van estar una hora i mitja exacta tocant.
La primera cançó va ser Square one en una posada en escena espectacular. A la gran pantalla panoràmica darrere l´escenari, s´emulava un compte enrere que va fer arrencar el concert.

Bàsicament es van centrar en el seu últim disc X & Y d´on van tocar cançons com: White shadows, Till kingdom come ( a on s´hi van recrear una mica), Talk, Swallowed in the sea, Speed of sound... però també van tocar alguns dels millors temes de la seva discografia anterior com: Moses, Yellow, Clocks, Politik...
El cantant Chris Martin, va tenir un gran detall amb el públic, fent un petit recordatori del resultat del partit de futbol del dia anterior Madrid 0 - Barça 3 mentre tocaven God put a smile upon your face. Moments després, quan arriba el moment in crescendo de la cançó, repeteix el resultat davant de la nostra sorpresa.
A part d´això, va dirigir-se al públic en diverses ocasions per elogiar Barcelona amb un castellà acceptable.
El so va estar correcte, encara que pel que tinc entès, no se sentia bé a tot el Palau.
El que més em va impressionar, va ser la enorme pantalla panoràmica que tenien al darrere l´escenari.




A cada cançó, canviaven les projeccions, encara que les que més hi predominaven, eren les del propi grup actuant.
El cantant va estar molt actiu tot el concert, fins el punt d´abandonar l´escenari i pujar corrents a la graderia per acabar una cançó, mentre tothom se li acostava per aixecar-lo.

Al final, el grup es va acomiadar del públic aplaudint desde l´escenari i nosaltres els vam correspondre amb un altre aplaudiment en senyal d´aprovació.
Personalment, el concert em va agradar moltíssim, i he de reconèixer que, a partir d´ara, miraré amb millors ulls aquest grup (si cap)
Això si, el proper dia que hagi d´anar a un concert seu, ja m´hauré repassat aquesta pàgina http://www.alwaysontherun.net/coldplay.htm per aprendre´m les lletres.
Per acabar, només dir que la seguretat en aquest concert, va ser patètica.
Per començar, només es preocupen de si entres beguda al recinte i registren bolsos a les palpentes d´una forma bastant aleatòria.
Al proper concert que vagi, em compraré una entrada de cinema al Servicaixa i la colaré per bona ja que ni se la van mirar.
Tampoc podia faltar el típic segurata intel.ligent que ens va dir que potser no podríem tornar a baixar a la pista després que vam pujar per trobar uns amics.
Aquest era l´últim dels concerts que teníem previst assistir.
No sabem quin serà el següent però, sigui quin sigui, hi penjaré fotos en aquest bloc.
Fins llavors, porteu-vos bé.

07 de novembre 2005

Goldfrapp

No es van complir les expectatives que ens havíem fet del concert de Goldfrapp el passat dissabte 5 de Novembre a la sala Razzmatazz.
I és que, malgrat no va estar malament, van haver-hi unes quantes coses millorables.
La primera i més important, va ser el so.
Se sentia molt malament, sobretot els baixos, que retombaven a tota la sala, cosa que va fer perdre molta qualitat de so.
L´altra cosa que no va estar a l´alçada, va ser la gent. Alguns, molt poc considerats amb la resta, ja que, o no paraven de xerrar tota l´estona, o et venia algú que et treia un pam i se´t posava davant.
Això és una cosa que emprenya molt, sobretot als qui estan per sota de la mitjana d´alçada.
Però deixant de banda aquests petits detalls sense importància, el concert, va estar força bé.
Utopia va ser la primera de la nit i van tocar cançons del seus 3 discos, però en un aparent sentit contrari; és a dir, que es van guardar quasi bé totes les cançons de l´últim disc pel final.
Tiptoe, Train, Twist, Human, la corejada Oh la la, Koko, Ride a white horse, You never know.... fins arribar a l´última Strict machine.
Dues coses a destacar: la veu impressionant de l´Alison (sovint amb galls d´autèntica soprano) i les nombroses coreografies de 4 noies ballant amb màscares de caps d´animals.
La més espectacular, va ser quan 2 d´elles, es van posar un enorme cap de cavall platejat mentre ballaven Ride a white horse.
Els Goldfrapp s´emporten una bona nota però amb un "Necessita millorar" que espero que quan facin de teloners de Coldplay d´aqui a quinze dies al Palau St. Jordi no es repeteixi almenys, el tema del so.
Fins llavors, porteu-vos bé.