El playback de Muse

Muse van ser convidats a fer una actuació a un programa de la Rai italiana però els van obligar a fer un playback.
En veure que no els hi van permetre de tocar en directe, van optar per prendre´s-ho amb humor i el resultat és aquest:



Els tres membres canvien els seus instruments i qui s´ho passa millor és el cantant que toca la bateria amb un estil molt particular.
La notícia s´escampa ràpidament per la xarxa i la Sexta ho explica molt bé en els seus informatius.
El millor de tot, és que la presentadora no se n´adona de la "rotació" dels membres i que segurament, ho va fer al dia següent llegint el diari.
Per cert, que han tret un nou disc i venen al novembre a Barcelona.

For Lies I Sire

For Lies I Sire és la desena opus de My Dying Bride.
A punt de celebrar el vintè aniversari, la banda segueix amb la mitjana de treure un disc d´estudi cada tres anys. Entre disc i disc, acostumen a treure algun tipus de material recopilatori, o concerts en DVD per compensar la seva poca activitat. Ja fa uns quants discos que no es promocionen sortint de gira i que les úniques oportunitats que hi ha de veure la banda en directe, és en algun dels festivals d´estiu que es fan per Europa.
La novetat més important en aquest disc, és que ha tornat el violí. Des que l´any 1997 Martin abandonés la banda, aquest instrument havia desaparegut fins al dia d´avui on l´han recuperat de la mà de Katie que també toca l´orga.
Personalment, trobo que, després d´unes quantes escoltes, és el disc més fluix que el grup ha tret fins ara.

Mgmt

Mgmt és una banda de Nova York que està causant una gran impressió en tots els seus concerts.
Gran part de culpa la tenen dos dels seus temes del seu primer disc Kids i Time to pretend.
Un d´aquests concerts va tenir lloc a la famosa sala Paradiso d´Amsterdam i el portal de música en directe Fabchannel recull la seva actuació del mes de març passat. En aquest bloc ja vaig penjar un altre concert de MDB a la mateixa sala.
Aquest és el concert.

MDB a Amsterdam

Concert de My Dying Bride a la sala Paradiso d´Amsterdam.
Com a novetat més destacada, és el primer concert amb els 2 membres nous de la banda: el bateria i la baixista.


Deeper down és l´últim single de la banda que té un bon nombre de videos al YouTube

A Line of Deathless Kings

A Line of Deathless Kings és el títol del novè i últim disc d´estudi de http://www.mydyingbride.org/

Segueix amb la línia dels seus últims treballs, i personalment, crec que és el millor dels últims anys.
Previ a aquest llençament, la banda va treure un single de 3 temes (foto dreta) :Deeper Down (uberdoom edit), The Child of Eternity i A Kiss to Remember (live). Aquest, és un fet inusual per la banda, ja que no ho feia desde l´any 1994.
Tornant al disc, em va semblar extrany que la banda no presentés cap tema al concert que van fer a Gernika el passat mes de Juliol, donat que ja tenien fet el disc, encara que no publicat.
Consta d´un total de 9 temes:
To Remain Tombless, L'Amour Detruit, I Cannot Be Loved, And I Walk With Them, Thy Raven Wings, Love's Intolerable Pain, One of Beauty's Daughters, Deeper Down i The Blood, The Wine, The Roses
Amb una durada de més d´una hora, la majoria de temes, combinen les parts més dures amb les melòdiques i gòtiques que han caracteritzat l´estil de la banda.
Fa ja uns quants discos que no surten a presentar-lo de gira, i aquest no és pas una excepció.
Així doncs, entre disc i disc, la banda es decica a fer algun concert en algun festival, però no es prodiga molt pels escenaris. De fet, sembla que estiguin aletargiats, ja que actualitzen la pàgina web molt de tant en tant, i no presenten gaires novetats.
Per acabar, comentar que el bateria va decidir deixar la banda de mutu acord amb la resta de membres, ja que no es va acabar de recuperar d´uns mals d´esquena.
El bateria que ha gravat aquest últim cd, és provisional, però no es descarta que s´acabi quedant.
Ara només espero que no triguin quasi tres anys en treure un altre disc, encara que és el temps que utilitzen de mitjana per la composició i grabació d´un cd.

My Dying Bride

9 anys, 7 mesos i 13 dies més tard, i després de fer uns 600 kms. tornava a veure els My Dying Bride en directe al Metalway Festival de Gernika com a regal de la Susanna pel meu trentè aniversari. Moltíssimes gràcies.
Una banda de Hallifax, UK creada al 1990, i, que fins al dia d´avui, ha sofert diversos canvis a la seva formació original.
És un grup que no es prodiga massa pels escenaris, ni fa gires de ja fa temps. La única oportunitat que hi ha de veure´ls, és en aquest tipus de festivals.
Van començar puntuals amb Like gods of the sun, van seguir amb The whore, the cook and the mother, i van tocar temes de tota la seva discografia repartits molt equitativament com She is the dark, For you, The dreadful hours, My hope, the destroyer, The blue lotus, The cry of mankind, Catherine Blake... per acabar amb The forever people.
Va ser un concert curt, ja que, en aquests festivals, s´han de complir els horaris, i s´hi ha de fer cabre a tots els grups a una hora decent.
A continuació us deixo unes fotos del concert i un video d´un moment de la seva actuació ok?







MDB a Gernika - The most amazing videos are a click away

Ja venen...

9 anys, 7 mesos i 13 dies més tard....
http://www.mydyingbride.org/
http://www.metalwayfestival.com/castellano/gernika/principal/principalGC.html

Coldplay

Gran concert el que van donar Coldplay el passat diumenge 20 al Palau Sant Jordi.
Amb molta expectació i totes les entrades venudes de fa temps, els Coldplay van estar una hora i mitja exacta tocant.
La primera cançó va ser Square one en una posada en escena espectacular. A la gran pantalla panoràmica darrere l´escenari, s´emulava un compte enrere que va fer arrencar el concert.

Bàsicament es van centrar en el seu últim disc X & Y d´on van tocar cançons com: White shadows, Till kingdom come ( a on s´hi van recrear una mica), Talk, Swallowed in the sea, Speed of sound... però també van tocar alguns dels millors temes de la seva discografia anterior com: Moses, Yellow, Clocks, Politik...
El cantant Chris Martin, va tenir un gran detall amb el públic, fent un petit recordatori del resultat del partit de futbol del dia anterior Madrid 0 - Barça 3 mentre tocaven God put a smile upon your face. Moments després, quan arriba el moment in crescendo de la cançó, repeteix el resultat davant de la nostra sorpresa.
A part d´això, va dirigir-se al públic en diverses ocasions per elogiar Barcelona amb un castellà acceptable.
El so va estar correcte, encara que pel que tinc entès, no se sentia bé a tot el Palau.
El que més em va impressionar, va ser la enorme pantalla panoràmica que tenien al darrere l´escenari.




A cada cançó, canviaven les projeccions, encara que les que més hi predominaven, eren les del propi grup actuant.
El cantant va estar molt actiu tot el concert, fins el punt d´abandonar l´escenari i pujar corrents a la graderia per acabar una cançó, mentre tothom se li acostava per aixecar-lo.

Al final, el grup es va acomiadar del públic aplaudint desde l´escenari i nosaltres els vam correspondre amb un altre aplaudiment en senyal d´aprovació.
Personalment, el concert em va agradar moltíssim, i he de reconèixer que, a partir d´ara, miraré amb millors ulls aquest grup (si cap)
Això si, el proper dia que hagi d´anar a un concert seu, ja m´hauré repassat aquesta pàgina http://www.alwaysontherun.net/coldplay.htm per aprendre´m les lletres.
Per acabar, només dir que la seguretat en aquest concert, va ser patètica.
Per començar, només es preocupen de si entres beguda al recinte i registren bolsos a les palpentes d´una forma bastant aleatòria.
Al proper concert que vagi, em compraré una entrada de cinema al Servicaixa i la colaré per bona ja que ni se la van mirar.
Tampoc podia faltar el típic segurata intel.ligent que ens va dir que potser no podríem tornar a baixar a la pista després que vam pujar per trobar uns amics.
Aquest era l´últim dels concerts que teníem previst assistir.
No sabem quin serà el següent però, sigui quin sigui, hi penjaré fotos en aquest bloc.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Goldfrapp

No es van complir les expectatives que ens havíem fet del concert de Goldfrapp el passat dissabte 5 de Novembre a la sala Razzmatazz.
I és que, malgrat no va estar malament, van haver-hi unes quantes coses millorables.
La primera i més important, va ser el so.
Se sentia molt malament, sobretot els baixos, que retombaven a tota la sala, cosa que va fer perdre molta qualitat de so.
L´altra cosa que no va estar a l´alçada, va ser la gent. Alguns, molt poc considerats amb la resta, ja que, o no paraven de xerrar tota l´estona, o et venia algú que et treia un pam i se´t posava davant.
Això és una cosa que emprenya molt, sobretot als qui estan per sota de la mitjana d´alçada.
Però deixant de banda aquests petits detalls sense importància, el concert, va estar força bé.
Utopia va ser la primera de la nit i van tocar cançons del seus 3 discos, però en un aparent sentit contrari; és a dir, que es van guardar quasi bé totes les cançons de l´últim disc pel final.
Tiptoe, Train, Twist, Human, la corejada Oh la la, Koko, Ride a white horse, You never know.... fins arribar a l´última Strict machine.
Dues coses a destacar: la veu impressionant de l´Alison (sovint amb galls d´autèntica soprano) i les nombroses coreografies de 4 noies ballant amb màscares de caps d´animals.
La més espectacular, va ser quan 2 d´elles, es van posar un enorme cap de cavall platejat mentre ballaven Ride a white horse.
Els Goldfrapp s´emporten una bona nota però amb un "Necessita millorar" que espero que quan facin de teloners de Coldplay d´aqui a quinze dies al Palau St. Jordi no es repeteixi almenys, el tema del so.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Fantàstics!!!

Doncs si! els Morcheeba van estar fantàstics en el concert que van donar el passat dilluns a la sala Razzmatazz.
En un concert que va començar amb puntualitat britànica i que va durar exactament una hora i mitja, el públic va començar una mica adormit per acabar totalment entregat. I és que el ritme i l´atmosfera del concert va anar in crescendo cançó a cançó durant tot el concert.
Pel que fa als temes que van tocar, van ser uns 15 més o menys repartits a parts iguals de tots els seus 5 discos.
Van començar amb Lighten up de l´últim cd "The antidote" amb la gent a l´expectativa de com respondria la nova cantant Jody Sternberg. A poc de començar, i després d´algun que altre gall, la gent es mirava, i amb mirada còmplice, giraven el seu dit polze cap avall en senyal de desaprovació. Però no podien estar més equivocats; la cantant, molt simpàtica i amb ganes de fer moure el públic, va fer un autèntic recital de veu que va deixat satisfet, fins i tot, als més exigents i poc a poc es va posar el públic a la butxaca.


A més de tenir una bona veu, la cantant també dominava el metall, ja que tocava la flauta travessera i el saxo amb un gran estil.


De la formació original, ahir només hi havia el guitarra Ross Godfrey que només sortir a l´escenari, va saludar tothom amb un previsible "good evening, Barcelona"


Una a una anaven caient les cançons:
Les més celebrades: The sea, Part of the process, Blindford, Undress me now, Be yourself, Moog island, Everybody loves a loser, i la última i molt coreorejada, Rome wasn´t built in a day.
Conforme avançava la nit, tant el grup com el públic s´anaven desmelenant i fins i tot, el guitarra va fer un solo amb la boca a la última cançó, cosa que li va valer una gran ovació.
En general, el guitarra, va estar genial al igual que tota la banda (bateria, baix, teclats i dj fent scràtching)
En acabar la hora i mitja exacta que va durar el concert, tothom vam sortir amb molt bon sabor de boca, conscients de que el concert s´havia acabat just en el moment que ningú ho volia.
Vaig fer 4 fotos, de les quals, només es poden penjar 3 perquè a un servidor se li van esgotar les piles de la càmera just al principi del concert, i quan més ràbia em va fer.
Tant se val; pel proper concert de Goldfrapp, prometo anar previst d´un carregament de piles i penjar una bona col.lecció de fotos.
El següent concert comentat, a partir del diumenge 6 o dilluns 7 de Novembre.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Ja falta poc

Ja falten poques hores perquè comenci el concert de Morcheeba a la sala Razzmatazz.
No obstant, aquest no serà l´únic concert en aquesta sala en els propers dies.
Concretament el dia 5 de novembre, ens visita Goldfrapp com a caps de cartell.








El grup d´Alison Goldfrapp ve a presentar el seu tercer disc "Supernature" publicat recentment.
Anteriorment, van publicar "Felt Mountain" 2000 i "Black Cherry" 2003.
Dues setmanes més tard, tornen a venir com a teloners de Coldplay a Barcelona al Palau Sant Jordi el proper dia 20 de Novembre.
Pel que fa el concert de Morcheeba de demà, provaré d´entrar la càmera i fer algunes fotos que evidentment, penjaré en aquest bloc, així com un breu comentari del concert.

Octubre i Novembre musicals

Després d´estar-me quasi tot el mes sense escriure, ja és hora de treure-li punta al llapis i posar contents a tots els fans d´aquest blog ;-P
Deixem les conyes barates de banda i parlem de coses serioses, que com diu el títol d´aquesta entrada, aquests dos propers mesos, tenim molt moviment musical.
Per començar, el proper 17 d´Octubre, venen http://www.morcheeba.co.uk/ a tocar a la sala http://www.salarazzmatazz.com/
L´únic inconvenient que li veig, és que, com ja sabreu, la cantant de tota la vida
(Skye Edwards), ha abandonat la banda i l´ha substituït una tal Daisy Martey, que al seu temps, serà substituïda per Jody Sternberg durant la gira que faran per presentar el seu últim disc "The antidote".
No cal que us digui que tinc una entrada i que aquest reporter i crític musical, farà l´impossible per tal d´entrar una càmera sense cap acreditació de premsa (no sé on la vaig perdre) i fer-vos la millor crònica amb entrevista exclusiva amb els membres de la banda ;-P.
Pels fans de Morcheeba, aquest és l´enllaç a una pàgina amb les lletres de les cançons http://www.alwaysontherun.net/morch.htm






Skye Edwards: la trobarem a faltar?












Això serà el proper dilluns 17, però és que el mes de Novembre, vindran http://www.goldfrapp.co.uk/ i més endavant http://www.coldplay.com/index.php
En altres entrades, en parlaré una mica més.
Fins aviat.