07 de novembre 2005

Goldfrapp

No es van complir les expectatives que ens havíem fet del concert de Goldfrapp el passat dissabte 5 de Novembre a la sala Razzmatazz.
I és que, malgrat no va estar malament, van haver-hi unes quantes coses millorables.
La primera i més important, va ser el so.
Se sentia molt malament, sobretot els baixos, que retombaven a tota la sala, cosa que va fer perdre molta qualitat de so.
L´altra cosa que no va estar a l´alçada, va ser la gent. Alguns, molt poc considerats amb la resta, ja que, o no paraven de xerrar tota l´estona, o et venia algú que et treia un pam i se´t posava davant.
Això és una cosa que emprenya molt, sobretot als qui estan per sota de la mitjana d´alçada.
Però deixant de banda aquests petits detalls sense importància, el concert, va estar força bé.
Utopia va ser la primera de la nit i van tocar cançons del seus 3 discos, però en un aparent sentit contrari; és a dir, que es van guardar quasi bé totes les cançons de l´últim disc pel final.
Tiptoe, Train, Twist, Human, la corejada Oh la la, Koko, Ride a white horse, You never know.... fins arribar a l´última Strict machine.
Dues coses a destacar: la veu impressionant de l´Alison (sovint amb galls d´autèntica soprano) i les nombroses coreografies de 4 noies ballant amb màscares de caps d´animals.
La més espectacular, va ser quan 2 d´elles, es van posar un enorme cap de cavall platejat mentre ballaven Ride a white horse.
Els Goldfrapp s´emporten una bona nota però amb un "Necessita millorar" que espero que quan facin de teloners de Coldplay d´aqui a quinze dies al Palau St. Jordi no es repeteixi almenys, el tema del so.
Fins llavors, porteu-vos bé.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Veiem-nos donc aquest proper cap de setmana per goldfrappar una mica al local i preparar-nos pel 20, i després de la sucosa victòria del barça, gaudir no només dels Coldplay sino també d'uns millorats Goldfrapp.

Anònim ha dit...

Això que dius de que se't posa a davant algú que et treu un pam és molt irregular!!

Aviam, jo no soc molt alt, però si una mica més que la majoria i toca MOLT els nassos que tot deu et digui : ei, em tapes.

On hem d'anar? darrera de tot a la paret? En un lloc públic, on hi ha molta gent, n'hi ha de baixets alts i de tota mena.. i tots hem de fer l'esforç i entendre que tant uns com altres, hem pagat el mateix per ser allà. Empatia.