Reflexions de l´últim fitxatge de McLaren: Part I

El que ningú s´esperava, s´ha acabat confirmant avui: Fernando Alonso ha fitxat per McLaren.

Això serà a partir de l´any 2007, i per ara, la formació de pilots la temporada 2006, serà la que era fins ara.
Això no pot ser cap altra cosa que una molt mala notícia pels seguidors de McLaren.
Els motius són moltíssims:
La majoria de fans de l´equip ho som per diversos motius, i mai hem claudicat davant els bombardejos mediàtics ni modes ni hem anat cap on bufa el vent malgrat tot aquests anys en què l´equip ha fet el ridícul i vèiem com Ferrari ens passava la mà per la cara a tots.
Em fa molta gràcia la gent que amb aquest bombardeig als mitjans de comunicació, s´han aficionat a la fórmula 1 i que no en tenen ni idea però què es fan els entesos repetint com uns lloros el que diu el Lobato a Tele5.
Són tots aquests els què l´any 2007 ja s´hauran desfet de la seva samarreta, gorra o bandera blava i es donaran pressa a comprar alguna cosa de l´equip Vodafona McLaren Mercedes.
També vaticino que hi haurà algun estúpid que serà capaç de lluïr alguna peça de roba blava per reivindicar els inicis de l´Alonsito, refusant així, el que al seu entendre, és un canvi d´equip poc autèntic.
Alguns "hooligans" d´aquesta marea blava què es dedicaven a escridassar i insultar algú que gosés anar vestit a algun GP amb uns colors com el vermell o el platejat, ara només podran ficar-se amb els de vermell, ja que el color plata, és, a hores d´ara, un color amic.
Són aquests "hooligans" els què insultaven a l´àrbitre en algun camp de futbol, els què no sabien distingir entre un fórmula 1 i una bicicleta, els que ara es freguen les mans pensant què el seu heroi, per fi, passa a estar en un equip gran.
Són els què, en una mateixa cursa, poden aplaudir, animar i anar a favor del company d´equip, i segons com vagin les coses, una estona després, poden xiular-lo i insultar-lo si va davant de l´Alonso.
Són els que quan l´speaker del Circuit diu que el dia següent vindrà Ronaldinho a veure el gran premi, xiulen i insulten al jugador, al Barça i a Catalunya.
Són els que ja no els queda ni un milímetre quadrat de pell sense pintar a la cara per fer veure com de fanàtics son del seu heroi.
Són els que no saben ni com es diu el seu company d´equip.
Són els que quan veuen una carrera en directe, no tenen ni idea d´on està mai el seu ídol.
Són els que després de fumar-se un porro a pelouse, són capaços de treure el xoriço envasat, i seguir apestant els altres.
Són els que no gosarien mai a qüestionar mai cap gest ni declaració del seu heroi, encara que està comprovat que sempre li sobren les seves últimes 5 ó 6 paraules.
Són els que mai pronuncien bé el cognom Raikkonen i que veuen als McLaren com els dolents de la película.
Són els que van al Circuit tan borratxos i/o fumats, que per saber com ha acabat la carrera, s´han de comprar el diari el dia següent.
Vull pensar que aquest fitxatge respon només a un error i de creure que com ha guanyat un campionat del món, un cop piloti un McLaren, no se li cremarà el motor o tindrà alguna avaria.
A Tele5 han aplicat una lògica aplastant quan han afirmat que, segurament, Montoya serà el company d´equip d´Alonso perquè Raikkonen marxarà a Ferrari, ja que 2 galls no poden conviure en un mateix galliner.
Doncs és per això i per moltes coses més que trobo que aquest fitxatge és un error ja que a més, discrimina sense cap necessitat, a qualsevol dels 2 pilots que hi ha ara a l´equip. La parella Montoya-Raikkonen és de les millors que hi ha hagut en els últims anys a la graella.

És evident que Vodafone ha tingut molt a veure amb què aquest fitxatge es dués a terme.
Alonso no estava pas content amb els ingressos que ha rebut aquest any de Telefonica, i ha pensat que no estaria malament anar-se´n a la competència just l´any que la companyia que nosaltres estimem tant, s´ha retirat del campionat de motociclisme (on hi era amb molta presència) i del ral.li París-Dakar, per dedicar-se plenament a la fórmula 1.
M´imagino la gran decepció que hauran tingut els directius de la companyia en veure com Vodafone els hi ha ficat aquest gol per tot l´escaire (segurament, alguns altres hauran brindat per cel.lebrar que no hauran d´aguantar més a la seva desagraïda estrella).

En els últims dies, hi ha hagut molt moviment a McLaren: el millor aerodinamista de la F1 Adrian Newey, s´en va a Red Bull, es signa contracte amb Vodafone com a principal patrocinador (el tercer "official partner" en més de 30 anys) i després, es fitxa a Alonso.
Tots aquests moviments i potser algun més, no responen més que a les ganes de McLaren d´estar sempre com a equip punter i treballar per tenir "els millors pilots i els millors patrocinadors"
Al 2007, l´equip es dirà Vodafone McLaren Mercedes, i potser, canviaran els colors del cotxe i de l´equip, on li sobren (al meu entendre) Vodafone i Mercedes.
En fi, tinc un any per anar digerint el disgust, i decidir què faig ja que evidentment, no canviaré d´equip. Potser n´ignoro un 50%
De moment, esperar a finals de gener, on els equips tornen a entrenar i algun com el Honda F1 Racing, es presenta al Circuit.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Tests hivernals

Coldplay

Gran concert el que van donar Coldplay el passat diumenge 20 al Palau Sant Jordi.
Amb molta expectació i totes les entrades venudes de fa temps, els Coldplay van estar una hora i mitja exacta tocant.
La primera cançó va ser Square one en una posada en escena espectacular. A la gran pantalla panoràmica darrere l´escenari, s´emulava un compte enrere que va fer arrencar el concert.

Bàsicament es van centrar en el seu últim disc X & Y d´on van tocar cançons com: White shadows, Till kingdom come ( a on s´hi van recrear una mica), Talk, Swallowed in the sea, Speed of sound... però també van tocar alguns dels millors temes de la seva discografia anterior com: Moses, Yellow, Clocks, Politik...
El cantant Chris Martin, va tenir un gran detall amb el públic, fent un petit recordatori del resultat del partit de futbol del dia anterior Madrid 0 - Barça 3 mentre tocaven God put a smile upon your face. Moments després, quan arriba el moment in crescendo de la cançó, repeteix el resultat davant de la nostra sorpresa.
A part d´això, va dirigir-se al públic en diverses ocasions per elogiar Barcelona amb un castellà acceptable.
El so va estar correcte, encara que pel que tinc entès, no se sentia bé a tot el Palau.
El que més em va impressionar, va ser la enorme pantalla panoràmica que tenien al darrere l´escenari.




A cada cançó, canviaven les projeccions, encara que les que més hi predominaven, eren les del propi grup actuant.
El cantant va estar molt actiu tot el concert, fins el punt d´abandonar l´escenari i pujar corrents a la graderia per acabar una cançó, mentre tothom se li acostava per aixecar-lo.

Al final, el grup es va acomiadar del públic aplaudint desde l´escenari i nosaltres els vam correspondre amb un altre aplaudiment en senyal d´aprovació.
Personalment, el concert em va agradar moltíssim, i he de reconèixer que, a partir d´ara, miraré amb millors ulls aquest grup (si cap)
Això si, el proper dia que hagi d´anar a un concert seu, ja m´hauré repassat aquesta pàgina http://www.alwaysontherun.net/coldplay.htm per aprendre´m les lletres.
Per acabar, només dir que la seguretat en aquest concert, va ser patètica.
Per començar, només es preocupen de si entres beguda al recinte i registren bolsos a les palpentes d´una forma bastant aleatòria.
Al proper concert que vagi, em compraré una entrada de cinema al Servicaixa i la colaré per bona ja que ni se la van mirar.
Tampoc podia faltar el típic segurata intel.ligent que ens va dir que potser no podríem tornar a baixar a la pista després que vam pujar per trobar uns amics.
Aquest era l´últim dels concerts que teníem previst assistir.
No sabem quin serà el següent però, sigui quin sigui, hi penjaré fotos en aquest bloc.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Goldfrapp

No es van complir les expectatives que ens havíem fet del concert de Goldfrapp el passat dissabte 5 de Novembre a la sala Razzmatazz.
I és que, malgrat no va estar malament, van haver-hi unes quantes coses millorables.
La primera i més important, va ser el so.
Se sentia molt malament, sobretot els baixos, que retombaven a tota la sala, cosa que va fer perdre molta qualitat de so.
L´altra cosa que no va estar a l´alçada, va ser la gent. Alguns, molt poc considerats amb la resta, ja que, o no paraven de xerrar tota l´estona, o et venia algú que et treia un pam i se´t posava davant.
Això és una cosa que emprenya molt, sobretot als qui estan per sota de la mitjana d´alçada.
Però deixant de banda aquests petits detalls sense importància, el concert, va estar força bé.
Utopia va ser la primera de la nit i van tocar cançons del seus 3 discos, però en un aparent sentit contrari; és a dir, que es van guardar quasi bé totes les cançons de l´últim disc pel final.
Tiptoe, Train, Twist, Human, la corejada Oh la la, Koko, Ride a white horse, You never know.... fins arribar a l´última Strict machine.
Dues coses a destacar: la veu impressionant de l´Alison (sovint amb galls d´autèntica soprano) i les nombroses coreografies de 4 noies ballant amb màscares de caps d´animals.
La més espectacular, va ser quan 2 d´elles, es van posar un enorme cap de cavall platejat mentre ballaven Ride a white horse.
Els Goldfrapp s´emporten una bona nota però amb un "Necessita millorar" que espero que quan facin de teloners de Coldplay d´aqui a quinze dies al Palau St. Jordi no es repeteixi almenys, el tema del so.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Fantàstics!!!

Doncs si! els Morcheeba van estar fantàstics en el concert que van donar el passat dilluns a la sala Razzmatazz.
En un concert que va començar amb puntualitat britànica i que va durar exactament una hora i mitja, el públic va començar una mica adormit per acabar totalment entregat. I és que el ritme i l´atmosfera del concert va anar in crescendo cançó a cançó durant tot el concert.
Pel que fa als temes que van tocar, van ser uns 15 més o menys repartits a parts iguals de tots els seus 5 discos.
Van començar amb Lighten up de l´últim cd "The antidote" amb la gent a l´expectativa de com respondria la nova cantant Jody Sternberg. A poc de començar, i després d´algun que altre gall, la gent es mirava, i amb mirada còmplice, giraven el seu dit polze cap avall en senyal de desaprovació. Però no podien estar més equivocats; la cantant, molt simpàtica i amb ganes de fer moure el públic, va fer un autèntic recital de veu que va deixat satisfet, fins i tot, als més exigents i poc a poc es va posar el públic a la butxaca.


A més de tenir una bona veu, la cantant també dominava el metall, ja que tocava la flauta travessera i el saxo amb un gran estil.


De la formació original, ahir només hi havia el guitarra Ross Godfrey que només sortir a l´escenari, va saludar tothom amb un previsible "good evening, Barcelona"


Una a una anaven caient les cançons:
Les més celebrades: The sea, Part of the process, Blindford, Undress me now, Be yourself, Moog island, Everybody loves a loser, i la última i molt coreorejada, Rome wasn´t built in a day.
Conforme avançava la nit, tant el grup com el públic s´anaven desmelenant i fins i tot, el guitarra va fer un solo amb la boca a la última cançó, cosa que li va valer una gran ovació.
En general, el guitarra, va estar genial al igual que tota la banda (bateria, baix, teclats i dj fent scràtching)
En acabar la hora i mitja exacta que va durar el concert, tothom vam sortir amb molt bon sabor de boca, conscients de que el concert s´havia acabat just en el moment que ningú ho volia.
Vaig fer 4 fotos, de les quals, només es poden penjar 3 perquè a un servidor se li van esgotar les piles de la càmera just al principi del concert, i quan més ràbia em va fer.
Tant se val; pel proper concert de Goldfrapp, prometo anar previst d´un carregament de piles i penjar una bona col.lecció de fotos.
El següent concert comentat, a partir del diumenge 6 o dilluns 7 de Novembre.
Fins llavors, porteu-vos bé.

Ja falta poc

Ja falten poques hores perquè comenci el concert de Morcheeba a la sala Razzmatazz.
No obstant, aquest no serà l´únic concert en aquesta sala en els propers dies.
Concretament el dia 5 de novembre, ens visita Goldfrapp com a caps de cartell.








El grup d´Alison Goldfrapp ve a presentar el seu tercer disc "Supernature" publicat recentment.
Anteriorment, van publicar "Felt Mountain" 2000 i "Black Cherry" 2003.
Dues setmanes més tard, tornen a venir com a teloners de Coldplay a Barcelona al Palau Sant Jordi el proper dia 20 de Novembre.
Pel que fa el concert de Morcheeba de demà, provaré d´entrar la càmera i fer algunes fotos que evidentment, penjaré en aquest bloc, així com un breu comentari del concert.

Octubre i Novembre musicals

Després d´estar-me quasi tot el mes sense escriure, ja és hora de treure-li punta al llapis i posar contents a tots els fans d´aquest blog ;-P
Deixem les conyes barates de banda i parlem de coses serioses, que com diu el títol d´aquesta entrada, aquests dos propers mesos, tenim molt moviment musical.
Per començar, el proper 17 d´Octubre, venen http://www.morcheeba.co.uk/ a tocar a la sala http://www.salarazzmatazz.com/
L´únic inconvenient que li veig, és que, com ja sabreu, la cantant de tota la vida
(Skye Edwards), ha abandonat la banda i l´ha substituït una tal Daisy Martey, que al seu temps, serà substituïda per Jody Sternberg durant la gira que faran per presentar el seu últim disc "The antidote".
No cal que us digui que tinc una entrada i que aquest reporter i crític musical, farà l´impossible per tal d´entrar una càmera sense cap acreditació de premsa (no sé on la vaig perdre) i fer-vos la millor crònica amb entrevista exclusiva amb els membres de la banda ;-P.
Pels fans de Morcheeba, aquest és l´enllaç a una pàgina amb les lletres de les cançons http://www.alwaysontherun.net/morch.htm






Skye Edwards: la trobarem a faltar?












Això serà el proper dilluns 17, però és que el mes de Novembre, vindran http://www.goldfrapp.co.uk/ i més endavant http://www.coldplay.com/index.php
En altres entrades, en parlaré una mica més.
Fins aviat.

Almeria part II

El dia després del festival (diumenge), vam llevar-nos ben tard, i després de fer un bany a la piscina i dinar, vam agafar el cotxe, i vam anar a buscar alguna platja.
La primera platja a visitar, era la "playa de los muertos". Una platja molt coneguda a la zona i de difícil accés.
















Després de passar per una carretera amb moltes corbes sinuoses però amb unes vistes precioses, vam arribar a la platja ajudats per una guia.
Vam saber que havíem arribat prop de la platja, en veure un pàrking de sorra que estava ple.
Un cop aparcats, vam baixar per un camí molt mal fotut i amb força pendent fins el que era la platja en sí.
Només arribar, ens vam donar compte que la patejada havia valgut la pena.





























Encara que no feia massa vent, l´aigua estava molt moguda i les onades eren força grans.
Les onades (que podien arribar a ser molt altes)trencaven just a la vora de la sorra de forma bastant violenta, cosa que feia que el bany fos més divertit.
Com només entrar em vaig situar malament, va fer que la força de les onades em fes donar unes quantes voltes de campana a dins de l´aigua topant amb les pedres del fons, cosa que va fer que s´em omplissin les butxaques mentre la Susanna s´en fotia desde la sorra, encara que quan ella va entrar a l´aigua més tard, també va provar la mala llet de l´aigua donant alguna que altra tombarella.
Abans d´anar-nos, vam decidir veure la platja sencera, especialment per la zona on hi havia aquesta curiosa pedra vertical, i vam comprovar que es tractava d´una zona on es practicava el naturisme.
Al cap de poc ja vem marxar a Mojácar a descansar pel dia següent.
El dilluns tocava visitar la zona del cabo de Gata a on s´arribava desde Mojácar fent una estona d´autopista i després de carreteres secundàries. Abans, però, vam passar per San José, un poblet molt maco i turístic que venia de pas per arribar al cabo de Gata.














Un cop vam sortir de San José, vam marxar cap al cabo de Gata, i el paisatge i algun que altre poblet que ens vam trobar pel camí, era digne de pel·lícula "western".
Conforme ens anàvem apropant al far del cabo de Gata, ens anàvem donant compte del fort vent que hi feia, cosa que va fer que quasi no ens poguéssim ni banyar.
Tot i el fort vent, un cop vam arribar al far, ens van encantar les vistes impressionants.






Tot això va ser pel matí, i per la tarda, vam anar a la playa del Monsul, a la que s´arribava per un llarg camí ple de sotracs i de pols. Aquest cop, el pàrking estava ben aprop de la platja.
La sorra de la platja era molt fina i d´un trist to gris, d´origen volcànic.


La platja en sí era preciosa, però feia un vent que no et deixava ni desplegar les tovalloles, ja que van estar a punt de sortir volant uns quants cops.
No vam trigar massa estona en marxar, però abans ens vam banyar en les aigües color turquesa, i en sortir, vam quedar impregnats de la fina sorra que aixecava el vent.
Després de sortir de la platja vam tirar fins a Mojácar a fer les maletes, ja que el dia següent ja tornàvem cap a Barcelona. No obstant, no ens vam estar de fer un sopar boníssim a l´habitació del cortijo i d´acabar de veure el casc antic de Mojácar el dia següent abans de marxar.

Fins aquí la segona i última part del viatge a Almeria d´aquest mes d´Agost.
Calculo que la propera vegada que en aquest blog faci una entrada relacionada amb les vacances, falten uns onze mesos.
Mentrestant, aniré actualitzant el blog amb qualsevol cosa que s´em acudeixi ok?
Fins aviat.

Hola a tothom!

Barcelona, 2 de Setembre del 2005

Aquesta és la inauguració del meu primer blog personal i la intenció és la d´anar escrivint i publicant tot tipus d´opinions i comentaris sobre l´actualitat, política, esports...
Ara mateix, encara no sé ben bé com funciona, però espero que en els propers dies, ja li trobaré el "tranquillo" i poder actualitzar-lo ben sovint.
Aquesta setmana és molt estranya perquè és la que he començat a treballar després de les vacances en què he estat amb la Susanna uns dies per Almeria.
Aqui us pujo una foto d´un bonic paisatge. Espero en propers dies, poder penjar totes les fotos amb uns comentaris.
Fins aviat!

Almeria part I

Per començar a comentar una mica les vacances d´Almeria, primer vull descriure una mica el cortijo o casa rural on vam estar.
Està situat als afores de Mojácar http://www.dipalme.org/mojacar/ i es diu Pocico de la Nava http://www.pocico.com/información%20casas%20rurales%20Mojacar.htm
És força gran i amb vàries estàncies. També te una piscina, cavalls i s´hi accedeix per un camí pedregós. No cal dir que a la piscina s´hi estava de por a qualsevol moment del dia.



El cortijo en si era com un oasi enmig del desert, ja que, hi havien molts arbres que donaven molta ombra, i a dins s´hi estava molt bé.



La tranquil·litat del cortijo feia molt agradable estar´s-hi. A la habitació que ens van donar, (tot i ser de les menys bones) no hi faltava de res. Vam agraïr el fet de tenir una petita cuina i una nevera. Vam cuinar quasi tots els dies i va ser genial poder dinar o sopar a la terrasseta de l´habitació encara que de nit, hi havien mosquits i altres "animalets".



Els motius del viatge eren 2:
Anar al http://www.creamfields-andalucia.com/ i l´altre, evidentment, era el de visitar una mica la província i les platges.
Després d´unes 3 h. i mitja de cua amb el cotxe, vam conseguir aparcar, però ens quedava una inmensa patejada (uns 4 ó 5 km.) fins el festival. Vam arribar cap a dos quarts d´onze ben bé, i després d´empassar-nos una miqueta de pols vaig aconseguir passar la càmera de fotos per la porta. A aquelles hores només vam ser a temps de poder veure mig concert de Goldfrapp http://www.goldfrapp.co.uk/supernature/?
Concert que va destacar pel glamour i alguna que altra coreografia a l´escenari.
El següent grup era Faithless http://www.faithless.co.uk/site.php que van animar molt la nit amb les seves cançons mítiques i els seus acords tan coneguts.
Un cop acabat aquest concert, i després d´una copeta, van arribar els més esperats de la nit: http://www.thechemicalbrothers.com/ que van começar forts amb el "hey boy, hey girl"
No va passar massa estona fins que van haver d´interrompre l´actuació a causa d´uns problemes tècnics. No va ser fins al cap d´una inacabable estona que van tornar a començar de nou i ens van fer suar durant tota la seva gran actuació musical acompanyada, com sempre, d´unes espectaculars projeccions i làsers verds.



Al acabar els Chemical, encara hi havien programades més actuacions i concerts, però estàvem tan cansats que vam decidir marxar cap a casa.
I fins aqui la primera part de les vacances d´Almeria.
En una propera actualització del bloc, vindrà la part de les platges, paisatges...
Fins aviat!